dijous, 20 d’octubre de 2016

CARRER MONTSERRAT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS




CARRER MONTSERRAT


Estreno blog amb el carrer de Montserrat, un lloc on hi he passat milers de vegades, per ser des de casa meva, el pas natural d'entrada a la Vila .

El Carrer Montserrat de Vilafranca del Penedès, neix a la Plaça Milà i Fontanals i acaba al carrer del Nord.



Es un carrer que arriba fins el num. 36 per una banda i fins el 49 per l’altre.

Pertany al Barri del Centre Vila i es diu així des de el 1876.  Deu el seu nom a una antiga capella inclosa en uns horts que arribaven fins i tot a l’actual Plaça Milà i Fontanals.


Es un carrer molt irregular que al llarg del temps ha sofert diverses transformacions.



Des de el Carrer Mossèn Coy fins el Carrer Orient, el carrer manté un espai força ampla, desprès a partir d’aquí i fins el carrer Bonaire s’estreny considerablement, per tornar-se a eixamplar fins a Cal Noi Noi, seu de la Colla Castellera Xicots de Vilafranca.


De petita, recordo perfectament quan a tocar al carrer del Nord, on ara hi ha una plaça triangular, hi havia una Masia de pagès, -Cala Carmeta - envoltada de jardí on els mes petits ens hi passàvem hores jugant per sota la roba estesa de la casa, quan encara era sense asfaltar i els dies de pluja eren plens de fangueig.


Es on ara hi ha uns pins i la part frontal de la Font de l’Espirall.

Des de mig carrer fins a tocar el carrer del Nord, hi ha els grans patis posteriors del famós “Hort Gran” que els que ja tenen la quarantena recordaran per la seva piscina i sobre tot per la Discoteca, però els més grans, hi anàvem a buscar la llet cada dia amb una lletera de llautó.

Cal destacar un parell de llocs.


1.     Casa de la Rúbia


Edifici inclòs en l’Inventar-hi del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es un edifici entre mitgeres i d'una crugia. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab. Hi ha una finestra rectangular al pis i el portal d'arc de mig punt adovellat. 



Aquesta tipologia és també usual en altres carrers de Vilafranca. En el mateix carrer de Montserrat poden trobar-se mostres d'aquesta tipologia d'arquitectura popular, als núm. 10 i 12.

 

La construcció es troba situada dins del recinte fortificat durant la Primera Guerra Carlina (Guerra dels Set Anys) i entre altres cases populars.

Es una autèntica llàstima que s'hagin pintat les voltes i no siguin vistes





2.     Portal de la Torre de l’Espirall


El Portal  de la Torre de I'antic distribuïdor d'aigua de I'Espirall va ser construït el 1863 i recuperat el 1979 quan es va instal.lar presidint la placeta del carrer de Montserrat.



3.     Casa número 1


 A tocar de la Plaça Milà i Fontanals, hi ha la casa de l’antiga família Barqué, la qual té un ferro forjat amb la indicació de l’any 1866



4.     Altres indrets singulars del carrer de Montserrat


Cases tapiades, balcons originals, banderes estatals, estelades, la botiga del Guarnicionista “Cal Diego” que fa cantonada amb el carrer Bonaire. A l’altre banda de la mateixa cantonada hi ha una casa molt ben conservada, on a l’estiu sempre hi ha al seu interior figures  de la Festa Major, les quals son visibles des de l’exterior, pel gaudir dels vianants, sobre tot dels més petits. Està situada just al davant de l'antiga Peixateria Vidal, lloc de peregrinació dels anys 60-70 per poder menjar bon peix. Ara amb un blog de dos pisos i planta baixa.











Les cases més antigues mantenen la mateixa estructura de planta baixa i un sol pis a sobre. Son petites construccions unifamiliars sense masses pretensions.


En aquest carrer hi ha una mica de tot. Es el carrer de pas natural entre el Barri de l’Espirall i el Barri del Centre Vila, ja que empalma amb la Plaça Milà i Fontanals, Carrer de la Font, carrer de la Indústria i la Plaça de la Vila.

Per acabar un consell: anem pels carrers i places mirant amunt, perquè tindrem moltes sorpreses.

Totes les fotos son propietat de Maria Rosa Ferré i no es poden reproduïr sense el seu consentiment.






Consultes:

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Els carrers de Vilafranca de Josep Martí

Vikipèdia: Patrimoni penedesenc

De les primeres fonts, espiralls i pous a Vilafranca - d’Antoni Massanell i Esclassans

Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

3 comentaris:

  1. Felicitats per aquesta nova iniciativa. Jo també recordo la torre del distribuïdor d’aigua de l’Espirall. Si algú vol anar més endarrere...
    En les dades dels anys tres cents i quatre cents trobem moltes dades de terres i horts situats al carrer del Pou Nou, que el situaríem en l’actual carrer de Montserrat. A prop hi havia el monestir del Monestir de santa Clara, que el situem entre l’actual plaça Milà i Fontanals i el carrer Pines.

    http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/2016_06_01_archive.html

    ResponElimina
  2. Al setmanari Tothom - 08/06/1974, Pàgina 13 hi podem llegir ..

    “Al L1ibre Verd, en una nota escrita el 1604 (pag. 245), [a trobem que es fa menció d'aquest espirall. Així, en situar . 10 Hospital dit de st. latzer per los masells- diu que -estava assensat en la quadra dita de sancts y deis masells junt al SPIRALL DEL RECOMPARTIMENT DE LES FONTS prop sancta Magdalena•.
    Segons un plànol de Vilafranca que varem trobar, una mica fet malbé pel foc, a l'Arxiu Municipal, on hi figuren marcades les conduccions d'aigua, (plànol que hem de creure anterior a l'any 1865 ja que no hi figura l'edifici de l'Estació ni la línia del ferrocarril), aquest espirall, ja que també n'existia un altre, tenia un nom concret: . ASPIRALL DEN CANASTA - Depósito general repartidor) ». Seguint en direcció a les Cabanyes, després de L’ESPIRALL D'EN CANASTA- hi trobem marcats: - ASPIRALL DE GÜELL, CREU-PEREGRINA, PILAR DE RIUS-.
    La torre actual que forma aquest antic distribuïdor d'aigua de l’Espirall, segons la data que hi ha esculpida al damunt de la porta d'entrada, fou construïda el 1863. El dipòsit que hi ha sobre la torre quadrada hi va ser col•locat anys després quan s'hi va fer anar L’aigua de l'Hostal Nou a fi de poder-ne tenir de reserva. Avui ja no té cap utilitat ja que tota l’aigua es fa anar als dipòsits de la Muntanya de Sant Pau. A un costat d'aquesta torre de l’Espirall, de fa uns anys, hi va ser instal•lada una font. que és coneguda amb idèntic nom: la Font de l’Espirall.
    El mot ESPIRALL el trobem definit així: -Petita obertura que es deixa als conductes de l’aigua, que s'enfilen per les parets, per a treure l'aire o reconèixer si fins allí arriba l’aigua.”
    La torre es va enderrocar a mitjans de febrer de 1979.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Tort, moltes gràcies pels teus comentaris històrics que complementen perfectament la meva publicació i per qui li pugui interessar.
      En el meu cas nomès pretenc descriure i fotografiar aquells carrers quotidians per on passem sovint i intentar captar alló que normalment s'ens escapa. Agraïda de nou.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...