CARRER
MONTSERRAT
Estreno blog amb el carrer de Montserrat, un lloc on hi he passat milers de vegades, per ser des de casa meva, el pas natural d'entrada a la Vila .
El Carrer Montserrat de Vilafranca del Penedès, neix a la Plaça Milà i Fontanals i acaba al carrer del Nord.
Es un carrer que arriba fins el num. 36 per una banda i
fins el 49 per l’altre.
Pertany al Barri del Centre Vila i es diu així des de el
1876. Deu el seu nom a una antiga
capella inclosa en uns horts que arribaven fins i tot a l’actual Plaça Milà i
Fontanals.
Es un carrer molt irregular que al llarg del temps ha
sofert diverses transformacions.
Des de el Carrer Mossèn Coy fins el Carrer Orient, el
carrer manté un espai força ampla, desprès a partir d’aquí i fins el carrer
Bonaire s’estreny considerablement, per tornar-se a eixamplar fins a Cal Noi
Noi, seu de la Colla Castellera Xicots de Vilafranca.
De petita, recordo perfectament quan a tocar al carrer
del Nord, on ara hi ha una plaça triangular, hi havia una Masia de pagès, -Cala
Carmeta - envoltada de jardí on els mes petits ens hi passàvem hores jugant per
sota la roba estesa de la casa, quan encara era sense asfaltar i els dies de
pluja eren plens de fangueig.
Es on ara hi ha uns pins i la part frontal de la Font de
l’Espirall.
Des de mig carrer fins a tocar el carrer del Nord, hi ha
els grans patis posteriors del famós “Hort Gran” que els que ja tenen la quarantena
recordaran per la seva piscina i sobre tot per la Discoteca, però els més
grans, hi anàvem a buscar la llet cada dia amb una lletera de llautó.
Cal destacar un parell de llocs.
1.
Casa de
la Rúbia
Edifici inclòs en l’Inventar-hi del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. Es un edifici entre mitgeres i d'una crugia. Consta
de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab. Hi ha una finestra
rectangular al pis i el portal d'arc de mig punt adovellat.
Aquesta tipologia és també usual en altres carrers de
Vilafranca. En el mateix carrer de Montserrat poden trobar-se mostres d'aquesta
tipologia d'arquitectura popular, als núm. 10 i 12.
La construcció es troba situada dins del recinte
fortificat durant la Primera Guerra Carlina (Guerra dels Set Anys) i entre
altres cases populars.
Es una autèntica llàstima que s'hagin pintat les voltes i no siguin vistes
2.
Portal
de la Torre de l’Espirall
El Portal de la Torre
de I'antic distribuïdor d'aigua de I'Espirall va ser construït el 1863 i recuperat
el 1979 quan es va instal.lar presidint la placeta del carrer de Montserrat.
3.
Casa
número 1
A tocar de la
Plaça Milà i Fontanals, hi ha la casa de l’antiga família Barqué, la qual té un
ferro forjat amb la indicació de l’any 1866
4.
Altres indrets
singulars del carrer de Montserrat
Cases tapiades, balcons originals, banderes estatals, estelades, la
botiga del Guarnicionista “Cal Diego” que fa cantonada amb el carrer Bonaire. A
l’altre banda de la mateixa cantonada hi ha una casa molt ben conservada, on a
l’estiu sempre hi ha al seu interior figures de la Festa Major, les quals son visibles des de
l’exterior, pel gaudir dels vianants, sobre tot dels més petits. Està situada just al davant de l'antiga Peixateria Vidal, lloc de peregrinació dels anys 60-70 per poder menjar bon peix. Ara amb un blog de dos pisos i planta baixa.
Les cases més antigues mantenen la mateixa estructura de planta baixa i un sol pis a sobre. Son petites construccions unifamiliars sense masses pretensions.
En aquest carrer hi ha una mica de tot. Es el carrer de
pas natural entre el Barri de l’Espirall i el Barri del Centre Vila, ja que
empalma amb la Plaça Milà i Fontanals, Carrer de la Font, carrer de la
Indústria i la Plaça de la Vila.
Per acabar un consell: anem pels carrers i places mirant amunt, perquè tindrem moltes sorpreses.
Totes les fotos son propietat de Maria Rosa Ferré i no es poden reproduïr sense el seu consentiment.
Per acabar un consell: anem pels carrers i places mirant amunt, perquè tindrem moltes sorpreses.
Totes les fotos son propietat de Maria Rosa Ferré i no es poden reproduïr sense el seu consentiment.
Consultes:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Els carrers de Vilafranca de Josep Martí
Vikipèdia: Patrimoni penedesenc
De les primeres fonts, espiralls i pous a Vilafranca - d’Antoni
Massanell i Esclassans
Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat
de Catalunya
Felicitats per aquesta nova iniciativa. Jo també recordo la torre del distribuïdor d’aigua de l’Espirall. Si algú vol anar més endarrere...
ResponEliminaEn les dades dels anys tres cents i quatre cents trobem moltes dades de terres i horts situats al carrer del Pou Nou, que el situaríem en l’actual carrer de Montserrat. A prop hi havia el monestir del Monestir de santa Clara, que el situem entre l’actual plaça Milà i Fontanals i el carrer Pines.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/2016_06_01_archive.html
Al setmanari Tothom - 08/06/1974, Pàgina 13 hi podem llegir ..
ResponElimina“Al L1ibre Verd, en una nota escrita el 1604 (pag. 245), [a trobem que es fa menció d'aquest espirall. Així, en situar . 10 Hospital dit de st. latzer per los masells- diu que -estava assensat en la quadra dita de sancts y deis masells junt al SPIRALL DEL RECOMPARTIMENT DE LES FONTS prop sancta Magdalena•.
Segons un plànol de Vilafranca que varem trobar, una mica fet malbé pel foc, a l'Arxiu Municipal, on hi figuren marcades les conduccions d'aigua, (plànol que hem de creure anterior a l'any 1865 ja que no hi figura l'edifici de l'Estació ni la línia del ferrocarril), aquest espirall, ja que també n'existia un altre, tenia un nom concret: . ASPIRALL DEN CANASTA - Depósito general repartidor) ». Seguint en direcció a les Cabanyes, després de L’ESPIRALL D'EN CANASTA- hi trobem marcats: - ASPIRALL DE GÜELL, CREU-PEREGRINA, PILAR DE RIUS-.
La torre actual que forma aquest antic distribuïdor d'aigua de l’Espirall, segons la data que hi ha esculpida al damunt de la porta d'entrada, fou construïda el 1863. El dipòsit que hi ha sobre la torre quadrada hi va ser col•locat anys després quan s'hi va fer anar L’aigua de l'Hostal Nou a fi de poder-ne tenir de reserva. Avui ja no té cap utilitat ja que tota l’aigua es fa anar als dipòsits de la Muntanya de Sant Pau. A un costat d'aquesta torre de l’Espirall, de fa uns anys, hi va ser instal•lada una font. que és coneguda amb idèntic nom: la Font de l’Espirall.
El mot ESPIRALL el trobem definit així: -Petita obertura que es deixa als conductes de l’aigua, que s'enfilen per les parets, per a treure l'aire o reconèixer si fins allí arriba l’aigua.”
La torre es va enderrocar a mitjans de febrer de 1979.
Hola Josep Tort, moltes gràcies pels teus comentaris històrics que complementen perfectament la meva publicació i per qui li pugui interessar.
EliminaEn el meu cas nomès pretenc descriure i fotografiar aquells carrers quotidians per on passem sovint i intentar captar alló que normalment s'ens escapa. Agraïda de nou.