L’Any 1909 l’Ajuntament de
Vilafranca del Penedès donà el nom al passeig.
Rafael Soler i Vallés va ser una
de les persones de més prestigi de Vilafranca i per diversos fets se’l va
premiar amb la Creu de Carles III.
Rafael Soler era el pare d’Amàlia
i Elvira Soler i va venir de Barcelona triant Vilafranca com a segona residencia.
A Vilafranca va adquirir diversos edificis antics que va enderrocar i desprès
hi va construir el que seria la seva casa pairal, situada actualment al carrer
Santa Maria amb el carrer de la Cort (Reno) on no hi va estalviar res per
acomodar-la. També va adquirir vàries terres no gaire grans situades al voltant de la
població, a les partides de Coll de Bou, Hort del Torner, la Serreta, la
Girada, Camí de Moja, Sant Pau, les Clotes i la Sort.
Com a finca principal, va adquirí
la finca de Romaní, al terme municipal de Sant Martí Sarroca, que amb les seves
35 Ha, que va des de la riera de Pontons fins a Samuntà.
Cal destacar que Rafael Soler va
ser alcalde de Vilafranca els anys 1852 i 1853
La família Soler tenia moltes propietats
als voltants de la via del tren que va cedir a unes condicions molt generoses a
la vila a canvi de que es pogués procedir al creixement per aquesta zona. Així
va nàixer el carrer Amàlia Soler i el Passeig Rafael Soler amb motiu de l’arribada
del tren a la vila el 1865
Actualment aquest es un carrer
atípic, ja que només està construït per una banda ja que a l’altre hi ha la via
del tren i els números son seguits.
La Casa Canyelles és un edifici del carrer Passeig Rafel Soler de
Vilafranca del Penedès inclòs en L’Investari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. Obra que s'inclou en el llenguatge popular del noucentisme, la Casa
Canyelles va ser realitzada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
El projecte data del 16 de
setembre de 1924 i va ser aprovat per l'Ajuntament el 7 d'octubre del 1924. El
10 de febrer de 1925 es realitzà un projecte de tanca aprovat el 18 de març del
mateix any. Ambdós projectes es conserven a l'arxiu de l'Ajuntament de
Vilafranca.
Edifici entre mitgeres i cantoner. Té un jardí hort. És de planta baixa i la
coberta és inclinada amb teula àrab. A la part posterior hi ha una galeria. Cal
destacar els elements decoratius de la façana: rajoles blanques i blaves, boles
de coronament i garlandes. Presenta fris i obertures de forma rectangular i amb
llinda.
A algunes de les cases unifamilars destaquen les seves façanes de color terros vermell
Al capdamunt d'aquesta casa sembla que hi hagi un acabat mariner.
La Casa del boter de Josep Torner
Ceràmica vitivinícola a una de les excales exteriors d'un edifici
Casetes de planta baixa situades al final del carrer,
tocant a la Carretera de Moja
Detalls d'algunes entrades molt cuidades i fets amb gust
Detalls d'algunes entrades molt cuidades i fets amb gust
Actualment aquest es un carrer
atípic, ja que només està construït per una banda ja que a l’altre hi ha la via
del tren i els números son seguits.
Tot i que darrerament s’ha
produït la re urbanització del vial i voreres del Passeig. S’ha adequat
l’espai, sense variar substancialment les seves prestacions de trànsit i de
places d'aparcament, però ajustant-ne les mides per aconseguir unes voreres més
amples i generar un passeig arbrat, on s’ha incorporat un carril per a
bicicletes.
El projecte a millorat la imatge
de l'actual llosa de cobriment de la via.
El Passeig Rafel Soler es interessant i val la pena passar-hi una bona estona passejant, a més serveix d'enllaç amb el Barri de la Girada i uneix les dues bandes de la Vila tants anys allunyades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada